Blade Runner Vs Spiderman

Sempre he tingut la teoria que les pel·lícules de cinema fantàstic i de ciència ficció han descrit amb resultats força notables la societat de cada moment de la història reent, potser perquè aquest gènere és el responsable de mostrar les pors de la gent corrent, les seves filies i les seves fòbies, entrar en aquell territori de la nostra psiquis en que s'activa l'instint.

Quan corrien els anys '50 els astrònoms van apuntar els seus telescopis cap a Mart i van veure uns estranys surcs a la seva superficie i l'imaginari del moment va voler-hi veure canals i d'altres construccions tecnològiques que podien indicar l'existència d'una civilització extraterrestre, marciana per a més senyes. La idea va atemorir a tota una generació (no hi ha cosa més espantosa que el que desconeixem)i la literatura primer i després el cinema fa pública l'obra "La Guerra dels Mons" on erem atacats per forces alienígenes. Aquesta només va ser l'inici d'una llarga llista de novel·les, pel·lícules,dramititzacions radiofòniques... els plats voladors sobrevolen els nostres caps (cinematogràficament parlant) i als diaris més sensacionalistes i a la premsa "ufòloga" narren aparicions misterioses, contactes, estranyes restes. Rius de literatura i de cel·luloide corren a dojo.

Arribats als anys '70 alguna cosa sembla que està canviant. Spielberg estrena la seva memorable pel·lícula "Encuentros en la Tercera Fase" (1977) on el terror d'un atac extraterrestre dona pas a un pacífic contacte entre civilitzacions i aquest contacte és gestionat més aviat pels científics que per l'exercit. I a l'espai profund, ens enfrontem cara a cara amb la criatura més mortífera que es podia imaginar: Alien (1979). Decididament, ja no estavem disposats a esperar atemorits una invasió!

Però el món no podia descancar tranquil. La guerra freda post-conflicte mundial havia desenvocat en una constant amenaça de guerra nuclear, una orgia de destrucció que podia acabar amb el planeta sencer. Això sumat a la contaminació i a la destrucció del nostre entorn no podien fer-nos viure gaire confiats en el futur immediat. i apareixen els profetes de la gran catàstrofe que s'apropava. I un de les primeres veus, clamant en el desert va ser Mad Max (1979-81-85), en un món desèrtic, salvatge i caòtic l'única preocupació raonable és sobreviure un dia més. Així de simple! I en una entorn així va arribar la obra mestra "Blade Runner" (1982): pluja àcida, explotacions mineres espacials, robots humanoides sota el nom de replicants, grans massificacions urbanes... el futur proper. Novament apareixen els nostres fantasmes, les nostres pors en un demà incert.

Però que passa a començaments de la present dècada? Amb el present mil·leni arriben els superherois. Per la porta gran, massivament, amb la tranqul·litat d'aquells que saben que estan a casa seva... Els darrers anys del segle passat (finals dels '80 i tots els '90) va haviem vist arribar les avantguardes de la nova moda (principalment amb Batman i Superman) però amb l'entrada de l'any 2000 ens comencen a arribar les criatures més variades i poderoses: X Men, Spiderman, The Punisher, Daredevil, els 4 Fantàstics, Elektra, Catwoman, Superman, Batman... col·leccions senceres de superherois que, amb els poders més diversos, s'enfronten dia a dia al combat etern entre les forces del bé i les del mal, en constant lluita per a l'hegemonia. I aquestes lluites arriben fins a la televisió i s'hi situen comodament, des de la ja clàssica Smallville fins a l'actual Herois (actualment emesa per TV3). I fins aquí l'evidència. Més enllà d'això l'especulació: perquè aquest nou fenòmen? quina és la causa? quina lectura en podrem fer d'aqui a una dècada? Us atreviu a opinar?