ComiCat

Exposició d'Arrugues a Alzira

Avui s'inaugura l'exposició sobre el procés d'adaptació del còmic de Paco Roca, Arrugues, per a la gran pantalla. L'exposició organitzada per Flash-Back Producciones i comissariada per Antonio Busquets, podrà veure's del 3 al 11 de febrer a la Casa de la Cultura d'Alzira. La inauguració tindrà lloc hui, divendres, a les 20:00 hores, amb l'assistència de Paco Roca.
Font: Astiberri

Categories: RSS Catalanes

Sex in the Comix a Arte

A la cadena televisiva Arte es va passar un reportatge, el passat 28 de gener, que tenia per títol Sex in the Comix. Un passeig picant al voltant de quaranta anys de còmic. En el documental hi podem trobar comentaris de creadors com Manara, Crumb, Zep i Aude Picault. El podeu veure en llengua original a Arte.

Categories: RSS Catalanes

Novetat de febrer de Glénat

Com a novetat en català de febrer, Glénat posarà a la venda el volum 51 de Naruto.

Naruto #51, de Masashi Kishimoto Col. Manga en Català Shonen 192 pàgs. B/N. 6,5 €
En Sai li revela a en Naruto, que està desorientat per la inesperada declaració d’amor de la Sakura, les veritables intencions d’ella. Poc després, arriba en Gaara i li informa de tot el que ha passat al Consell dels Cinc Kage... Mentrestant, en Sasuke inicia el seu segon acte de venjança i atrapa en Danzô gràcies a l’ajuda d’en Madara!!








 Font: Glénat PDF

Categories: RSS Catalanes

La resistència del còmic a Angulema

És el batec anual del novè art. I atreu més de 200.000 visitants. El Festival de Còmic d'Angulema es va tancar el dia 29 amb la constatació de la vitalitat d'aquesta expressió amb la relectura que n'ha fet el nord-americà Art Spiegelman com a president del jurat, i unes xifres de vendes a l'Estat francès que baixen lleugerament, però que la continuen mantenint com una de les indústries culturals més sòlides i amb més projecció. Els artistes catalans, d'altra banda, hi van tenir un paper destacat que els instal·la dins el paisatge editorial francès.

Encara que ha baixat respecte a l'any anterior, el nombre de títols que s'hi van publicar el 2011 és enorme: 4.653, dels quals el 40% són traduccions. En el primer mercat al món del còmic, més d'una tercera part d'aquestes traduccions continuen sent títols manga, tot i que aquest gènere devorat pels adolescents ha tocat sostre i dóna pas també a treballs d'altres cultures. En total, segons l'institut IPSOS, la facturació d'aquest mercat va retrocedir d'un 1,6%, amb gaire bé 33 milions de volums.

Malgrat que des de l'any 2008 el nombre de vendes va a la baixa, el descens de l'edició d'historietes gràfiques no és tan espectacular com el que s'observa en altres sectors culturals. Fins i tot, es podria pensar que els prop de 6.000 títols anuals publicats en el passat representaven una saturació.
 En aquest context, cal destacar la bona acollida de L'art de volar, la història autobiogràfica del guionista saragossà Alberto Altarriba i el dibuixant barceloní Kim, d'Edicions de Ponent, que en francès ha editat Denoël. Kim no va parar de firmar llibres i La Cúpula, distribuïdora en l'àmbit internacional, va ampliar les seves llicències de traducció de l'italià, l'alemany, el turc, el portuguès de Brasil i, possiblement, el coreà. “És molt excepcional que s'entri al mercat coreà”, es van felicitar els responsable de La Cúpula.

Alhora, van avançar la bona acollida per al pròxim llibre de Max, Vapor, que ha de sortir durant aquest 2012. De moment, ja té versió garantida en anglès i alemany. Per la seva banda, l'editorial barcelonina Bang Ediciones va aconseguir esgotar les versions en francès dels seus Mamut Còmics per a nens i nenes a partir de tres anys, que han cobert un buit de mercat.
Podeu llegir la resta de l'article de Vicenç Batalla a Avui El Punt

Categories: RSS Catalanes

Les aventures de Max Fridman. No passaran! (Edició Integral)

Les aventures de Max Fridman. No passaran! (Edició Integral)
Vittorio Giardino Norma, novembre 2011 Cartoné, Color, 240 pàgines 25€

Aquest passat Saló del Manga (2011), Norma va publicar l'Edició Integral de No Passaran! de Les aventures de Max Fridman, obra de Vittorio Giardino. Així com ja vaig comentar a la crònica del Saló del Manga, tot i no trobar-lo a la parada de Norma, sí el vaig trobar en una altra parada.
Max Fridman és un ex-agent dels serveis secrets francesos i també un ex-brigadista internacional a la Guerra Civil Espanyola. A No Passaran! ens situem a la ciutat de Barcelona, a les acaballes de l'octubre de 1938, on hi trobem el protagonista buscant un amic i ex-company brigadista, en Guido Treves, el qual ha desaparegut. En Max  té coneguts que l'ajudaran, però també es trobarà amb d'altres que volen evitar que fiqui el nas en tot aquest tèrbol assumpte. Tot i això, i posant la seva vida en perill decidirà continuar i fins i tot decideix anar al Front de l'Ebre per buscar més informació. A llarg de la obra doncs, Max es trobarà amb tota la variada fauna que intervenia a la guerra: comunistes, franquistes, policia, periodistes internacionals i els propis civils.  
Hom pot observar la qualitat en el treball gràfic, essent aquest el punt mfort de l'obra, gràcies a una recerca de documentació per part de l'autor, que entre altre material, inclou  cartells propagandístics, fotografies d'armes, avions i de la pròpia Barcelona.
En quan a l'argument, un en acabar de llegir, un pot considerar que tres capítols (originalment 3 àlbums) per explicar la recerca d'un amic desaparegut és exagerat. Segurament i sense perdre qualitat amb un àlbum n'hi hauria haver hagut prou.  Ara bé un pot pensar que l'autor ens ha volgut fer de guia turístic històric, i per no enclavar-nos pàgina rere pàgina a Barcelona, ens ha volgut mostrar que succeïa en altres racons de Catalunya, dedicant doncs un capítol al Front de l'Ebre i geogràfica propera.
En quan a l'edició d'aquest integral mencionar-ne la seva qualitat: el format reduït que n'afavoreix la lectura, tapa dura, el cordill de punt de llibre, el material addicional extra, entre el quals destacar-ne el dossier d'esbossos dels personatges, les escenes extres amb el seus guions il·lustrats (storyboards) i els documents de referencia utilitzats, fotografies principalment, comentat anteriorment.

Tant de bo, l'obra tingui bona acollida i així poguéssim llegir en català les dues aventures anteriors de Max Fridman: Rapsòdia Hongaresa i La Porta d'Orient, i fins i tot altres obres de l'autor.

 
Lupus Sigarrensis - Planeta Sigarra

Categories: RSS Catalanes

Presentació de Nuevas hazañas bélicas a Barcelona

Font: Entrecomics

Categories: RSS Catalanes

Presentació d'El coche de Intisar a Slaughterhouse, València

Font: Entrecomics

Categories: RSS Catalanes

Reflexions des d’un vaixell

Publiquem un interessant article per cortesia d'Ignasi Franch. Es un text que va aparèixer a la revista El Triangle número 1046 de 13 de gener de 2012 i ens parla de El aprendizaje de la lentitud editada per Glénat. 
L’historietista Pere Joan publica El aprendizaje de la lentitud, un personalíssim llibre il·lustrat. Amb alè poètic, sensibilitat ecològica i un punt d’ironia, l’autor evoca la seva experiència remuntant el riu Paraná.

L’any 2010, el dibuixant i narrador Pere Joan va remuntar el riu Paraná des de Buenos Aires (l’Argentina) fins a Asunción (el Paraguai) en el marc d’una expedició eclèctica. El viatge no tenia un objectiu concret: només ajuntar professionals de diverses disciplines (antropòlegs, historiadors, enginyers i tota mena d’artistes) en un viatge enriquidor, i escenificar que el Paraná (dedicat només al transport de mercaderies des de fa 30 anys) es pot recuperar per a la navegació humana.
L’autor ve de signar l’adaptació al còmic de la novel·la Nocilla experience, d’Agustín Fernández Mallo. Si amb aquella obra podia aspirar a arribar a sectors que potser no segueixen el món de la historieta, el tarannà reflexiu d’El aprendizaje de la lentitud sembla adreçat a una audiència minoritària. Però per a Pere Joan també és una obertura a altres lectors: «Com moltes de les meves obres, és una cruïlla de diversos elements. Així que també suposa obrir-se a qui pugui sentir-se interessat pels quaderns de viatges o per les cròniques personals».
A l’inici del projecte, l’historietista no tenia clar què faria, però sí sabia «que no faria un relat narratiu. I el que va sortir dels dibuixos fets al vaixell, que no en van ser gaires, ho vaig ajuntar amb el que vaig fer per als documentals que el canal argentí Encuentro va dedicar a l’expedició. M’ho vaig plantejar com un puzle, amb un fil més poètic i estilístic que no pas narratiu. De la mateixa manera que el viatge no tenia un objectiu clar, el meu llibre no parteix d’una tesi, sinó de les meves experiències. Sense simular que coneixia prou uns llocs als quals vaig passar només tres setmanes».
Al final, el fil conductor no va sorgir de l’aventura en si mateixa, sinó de la manera específica com es feia. El vaixell a bord del qual anaven navegava contra corrent a la velocitat d’un caminant, i aquesta lentitud va ser el que es va convertir en l’eix d’obra. L’autor explica que «fins al final no vaig veure que en el fil seria aquesta idea d’anar a poc a poc. I és que va ser la gran característica de tot plegat: fer un viatge antimodern, on importen els temps morts i les relacions que s’estableixen entre la gent quan es disposa d’aquests temps morts». 

Una obra visual i també textual.
La paraula és importantíssima en aquest treball, fins al punt que en moltes pàgines és més protagonista que no pas els dibuixos. El aprendizaje de la lentitud no és un còmic tradicional, sinó un artefacte estètic integrador que incorpora textos, il•lustracions i esbossos. Pere Joan ha optat perquè la seva prosa, suggeridora i en algunes ocasions empeltada d’una ironia suau, condueixi les imatges: «De vegades em sento còmode traient suc conceptual de les experiències, però crec que aquí era necessari oferir aquesta conducció mitjançant la paraula. Això sí: visualment he volgut donar importància als dibuixos i esbossos que vaig fer durant el viatge». Al llarg de l’obra, a banda de petites cròniques de les vivències amb altres expedicionaris, s’ofereixen històries amb fort regust de transmissió oral però que podrien formar part d’una novel·la de realisme màgic. 
Com la de Cosme Damián, un veler de vapor que es va enfonsar de manera transversal al corrent del riu, i al voltant del qual es va anar acumulant sorra fins a formar una illa dins del riu. Però el narrador no ha volgut només recollir aquestes històries trobades, sinó imaginar-ne de noves. Elucubrar, per exemple, amb la construcció d’enormes obres d’art en forma de cap humà, fetes amb matèria orgànica i fungible, que s’integren en el cicle de la vida.
Al final, la història i la fantasia acaben integrant-se en un discurs amb un cert alè poètic. I les reflexions projecten sensibilitat ecologista. Segons l’autor, era inevitable, perquè «la gent que va pujar al vaixell ja es preocupava per això, pel monocultiu de soja a l’Argentina o per la construcció d’una presa que canviaria el riu. Però tot se’t fa encara més present quan passes dos o tres dies sense veure construccions humanes ni persones. En aquestes circumstàncies, sents que hi ha coses que s’han de preservar, que estan bé com estan. Que potser no pots parar l’explotació del riu però sí la pots fer més orgànica. Perquè la gent que el té a prop pugui viure el Paraná, i fer-ho d’una manera que no sigui invasiva».

Categories: RSS Catalanes

El còmic català a Angulema segons TV3

TV3 ha emès una petita crònica de la presència d'autors catalans de còmic al festival d'Angulema.

Aquí teniu l'enllaç directe.

Categories: RSS Catalanes

"No passaran!" a L'Accent

Al número 218 de L'Accent podeu llegir una ressenya de l'edició integral en català que ha fet Norma de Les aventures de Max Fridman. No passaran! Us recordem que si no trobeu aquesta publicació en paper, també podeu baixar-ne una versió en PDF.

Categories: RSS Catalanes

Exposició de Joan Mundet al Museu del Còmic d' Andorra

Categories: RSS Catalanes

Proposen un homenatge al traductor de Tintín

Aquest dijous el ple de Terrassa es debatrà sobre si fer un homenatge al terrassenc Joaquím Ventalló, per la seva tasca com a traductor d'en Tintín.

Font:  Nació Digital

Categories: RSS Catalanes

Dimecres es podrà veure María i jo per TV3

María i jo, es un documental que ens ensenya la relació d’una família amb la seva filla autista. La lluita diària per buscar una bona comunicació. Finalista a millor documental dels premis Goya i Gaudí 2011. Aquest documental és una adaptació al cinema de la novel·la gràfica del mateix nom  Maria i jo, de Miguel Gallardo, que va ser guanyadora del Premi Nacional espanyol del Còmic 2008.
És la historia del viatge del mateix Miguel Gallardo i la seva filla, María, a les Illes Canàries per passar unes vacances en un complex turístic de l’illa. Un escenari molt diferent i un lloc on no s’acostuma a veure cap pare sol que viatgi amb una filla que pateix autisme. Maria i jo  és un quadern de viatge en què s’han anotat, una per una, igual que les llistes que tant li agrada fer a la Maria, totes les coses, grans i petites, que omplen la vida diària dels Gallardo de vacances. El documental recull la manera peculiar de comunicar-se, les reaccions de les persones de l’entorn amb la Maria, els problemes de convivència que planteja el fet que encara sigui una nena entre ells dos, i amb la resta del món, que no sempre està disposat a acceptar persones que són una excepció en relació amb el concepte general de normalitat. I també les recompenses que els van acompanyant durant aquestes vacances diferents formen part de l’essència de la pel·lícula.
Sense Ficció, Dimecres, 25 de gener de 2012 a les 20.05 per TV3

Categories: RSS Catalanes

Roda de premsa de l'exposició de l'Escola Joso

Aquest vídeo és de la roda de premsa organitzada per l'Escola Joso sobre l'exposició a Angulema de la que n'havíem parlat anteriorment.

Categories: RSS Catalanes

Presentació de Colibrí 4 a Barcelona

Reproducció de nota de premsa:


Hola! Demà dijous 19 a partir de les 21:30h presentem el quart lliurament del fanzine Colibrí. Serà al bar Heliogába. Hem tornat a tenir la sort de comptar amb participacions de luxe. Per primera vegada el fanzine és en color i amb traduccions a l'anglès a peu de pàgina. Els participants:

Alexis Nolla
Cristina Daura
Clara Tanit
Martin Romero
Jessica Boston
Chema Peral
Aisha Franz
Judit Armengol
John Broadley
Albert Aromir
Martin Ernstsen
Elisa Riera
Sergi Puyol
Felipe Almenros
Clara Artigas

Per a l'ocasió tocaran SON BOU i NORMAN BAMBI.

SON BOU és un grup nou. El de Rosa (de Sam & Cooke) i Sergi (Le Pianc, Viva Ben-Hur). Només guitarra i bateria. Twee pop i garatge. Suposo que teniu curiositat ja que S'ESTRENEN demà.
NORMAN BAMBI: és Luc, francès afincado des de fa poc a Barcelona que té mil hits divertidíssims. A més té un LP compartit amb INTERNET 2 boníssim. És el seu primer concert des que és a Barcelona.
SHAMY DJ: Shamy és Andrea, la xicota de Luc Bambi. Posarà música entre concerts i també després.

Als 15 primers se'ls regalarà un CD-R amb alguns dels hits que posarà.

Els 30 PRIMERS que arribin a la festa tindran de regal un mini fanzine que li editem a MARÇAL FORÉS amb una història curta. Numerats i firmats. Marçal un dia estrenarà la pel·li d'ANIMALS i el fanzine el podreu vendre per com a mínim 500€ encara que sigui fotocopiat.

FANZINE COLIBRÍ #4 + SON BOU + NORMAN BAMBI + CD-R + MINIFANZINE = 6€


Font: Entrecomics

Categories: RSS Catalanes

El somni i la història: el mirall de les vinyetes al CaixaForum Barcelona

De l’1 de febrer al 7 de març de 2012 l’Obra Social “La Caixa” ha organitzat un cicle de conferències i projeccions amb el títol “El somni i la història: el mirall de les vinyetes”. Les sessions es duran a terme al CaixaForum de Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) amb aquests preus: 2,00 € (per conferència), 3,00 € (per projecció) i 4,00 € (per conferència + projecció). Les places són limitades.
El programa és el següent:

Ens aproparem al còmic com a eina de pensament, com a mitjà capaç d'intercalar el tall de la discontinuïtat en la relació entre la història i la lògica fluïda de les imatges cinematogràfiques.
01/02/2012 Conferència: La llei secreta del traç Sessió inaugural. No és tan sols un gran dibuixant de còmic, sinó un inventor de formes, capaç de reinventar la narrativa seqüencial. Dibuixa, explica, narra mentre el seu traç va avançant. A càrrec d'Edmond Baudoin, historietista i il·lustrador.
08/02/2012 Conferència: Els superherois i la història. Des de la dialèctica del somni, des de la seva propensió al relat meravellós, el còmic pot ser una resposta vers la història. A càrrec de Gino Frezza, degà dels estudis de comunicació social de la Università degli Studi di Salerno i assagista. 20.30 h Projecció Unbreakable (El protegido), M. Night Shyamalan (2000), 106 min.
16/02/2012 Conferència: La línia de fuga: Corto Maltés i l’aventura. Corto Maltés és, sens dubte, la figura central del còmic en què la història i l’aventura es troben i sostenen un món a mig camí entre el somni i la realitat. A càrrec de Jacinto Antón, periodista d’El País i escriptor. 20.30 h Projecció Corto Maltese: La cour secrète des Arcanes (Corto Maltés: La corte secreta de los arcanos), Pascal Morelli (2002), 92 min.
22/02/2012 Conferència: Els vint-i-quatre rostres de Tintín. Amb els vint-i-quatre àlbums de Tintín seria possible reconstruir la història, els canvis polítics i la mobilitat de les fronteres al llarg del segle xx. El gran vitrall construït per Hergé ofereix un testimoni únic d’un passat que esdevé present en la lectura. A càrrec de Xavier Pérez, professor de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i assagista. 20.30 h Projecció Tintin et moi, Anders Ostergaard (2003), 75 min.
01/03/2012 Conferència: Una història propera. L’autor reflexiona sobre la construcció de la memòria històrica mitjançant les vinyetes: la Guerra Civil Espanyola, la dictadura franquista, la Transició. A càrrec de Carlos Giménez, historietista. 20.30 h Projecció El espinazo del diablo, Guillermo del Toro (2001), 106 min.
Font: Obra Social “La Caixa”

Categories: RSS Catalanes

Calendari de la Gira ExpOtaku a Catalunya

Calendari d'ExpOtaku 2012 a Catalunya
ExpOtaku Sabadell 2012
Centre de Fires i Congressos de Sabadell (C/ Tres Creus, 202)
Divendres 10, dissabte 11 i diumenge 12 de febrer ExpOtaku Tarragona 2012 Palau Firal i de Congressos de Tarragona (Plaça de la Pedrera, S/N)
Divendres 20, dissabte 21 i diumenge 22 de juliol

Categories: RSS Catalanes

Exposició Vázquez siga mirando, a Barcelona

El proper divendres 20 de gener etHALL presenta una exposició dedicada al mític dibuixant Vázquez.  En Vázquez és abans de tot, un autor d'enorme prestigi entre els professionals del sector. Potser eclipsat per la llegenda del seu peculiar estil de vida, el seu talent va alimentar la imaginació de milions de nanos durant anys al mateix temps que treia les vergonyes d'una societat acabada de sortir del Franquisme, que tenia pendents molts de comptes, especialment amb la sexualitat. Efectivament, en Vázquez era capaç de treballar simultàniament amb diferents estils i per a públics diferents. Si per una part publicava còmics d'aventures infantils dibuixats amb gran cura, per l'altra treballa en un estil més lliure, molt solt, en temes per a adults, amb el sexe i el diner, que tractava amb mordaç acidesa. En el seu conjunt, la feina d'en Vázquez que presentem mostra una visió del país post-franquista, amb les seves il·lusions i les seves misèries. Un costumisme narrat amb cert excés del que no pot sentir-se aliè ningú que conegués l'Espanya d'aquella època. L'exposició recull aquestes dues línies de treball amb pàgines creades per a Ediciones B, El Papus, El Barragán, Garibolo, Makoki i l'editorial Glénat. Font: Entrecomics 

Categories: RSS Catalanes

Crònica de la presentació del llibre "El Gran Vázquez, coge el dinero y corre".

El passat 12 de gener  es va presentar a la Casa del Llibre de Barcelona, amb la presència d'en Jaume Capdevila, l'Alfons Moliné, en Jordi Canyissà i en Jaume Rovira, el llibre El Gran Vázquez, coge el dinero y corre. El Rincón del Taradete, n'ha escrit la crònica, incloent-hi la transcripció de la xerrada d'en Jaume Rovira.

Categories: RSS Catalanes

Dalí i els ninots

Molts artistes de l'art contemporani s'han apropat en un moment o altre de la seva vida a l'humor gràfic o a la historieta. Son famoses per exemple  unes vinyetes fetes per Picasso a principi del segle XX. En aquest cas Sebastià Roig, s'ha apropat a la figura de Salvador Dalí per fer un interessant estudi de la seva relació com a lector i com a creador amb el món de la historieta. Ho podeu llegir a 4gags.com. L'article s'havia publicat prèviament al Suplement Dominical de Diari de Girona (7/8/2011).

Categories: RSS Catalanes